Biodiversitat: nova teoria dóna estimacions més precises a gran escala

Les estimacions dels biòlegs sobre la quantitat d'espècies que poblaven el nostre planeta era imprecisa. Ara, gràcies a una nova teoria, s'ha obtingut una major precisió estadística de la biodiversitat.

Imatge: Science Daily

Quan eren consultats els biòlegs sobre quantes espècies viuen en un estany, en un pasturatge, en una muntanya o al planeta sencer, les respostes eren cada cop més vagues. Per aquest motiu, l'àmplia gamma d'estimacions per a la biodiversitat del planeta, van calcular que serien entre 2 milions i 50 milions d'espècies.

Recentment, ha sorgit una nova forma de calcular la riquesa d'espècies, segons l'informat aquest mes per la Universitat de Califòrnia, Berkeley.  L'ecologista John Afarti, al costat d'altres col·legues, procedirà a efectuar estimacions més precises dels habitants de totes les grandàries i tipus. Investigaran des dels deserts fins a les selves tropicals.

“Sabem com censar el nombre d'espècies en una parcel·la de metres quadrats o en un acre, però el major problema, pel que fa a la conservació de la biologia i de l'ecologia , és l'estimació de la biodiversitat en escales espacials molt altes, com en l'Amazones. Aquesta teoria ofereix un mitjà molt més precís de fer-ho”, va dir Afarti, professor d'energia de la Universitat de Califòrnia, Berkeley.

“El mètode, derivat del camp de la teoria de la informació, no només afectarà als esforços de conservació per salvar a les espècies que enfronten la pèrdua del seu hàbitat, sinó que també estimarà els efectes de l'escalfament global“, va expressar el professor Afarti.

Quan els biòlegs intentaven definir el perfil específic d'animals, plantes o microorganismes de l'Amazones, les estimacions es basaven només en un petit nombre d'hectàrees. No obstant això, Afarti, que passa estius estudiant l'impacte del canvi climàtic en les plantes, durant dècades s'ha preocupat pel problema de l'extrapolació a través d'estudis que han anat des de les àrees més petites fins a les més grans.

Afarti, amb els seus col·legues de la Universitat de Califòrnia en Berkeley, i conjuntament amb David Storch de Charles University a Praga, República Txeca, van decidir abordar el tema des de la perspectiva de la teoria de la informació, que ha aportat dades claus en la termodinàmica i en la mecànica estadística.

Imatge: soqotra2007

Afarti i els seus col·legues van provar la seva teoria amb dades d'una de les poques àrees a la Terra que ha estat estudiada a fons, tant en petita com en gran escala. Van provar la seva teoria en les Ghats Occidentals, muntanyes de la serralada de l'Índia . Amb una biodiversitat de gairebé 60.000 quilòmetres quadrats, les Ghats Occidentals estan parcialment protegides i han estat estudiades àmpliament per científics indis, en petites seccions i així com també en gran escala, segons va explicar Afarti.

Mentre que les teories a zones anteriors van estimar  entre 400 i 500 espècies d'arbres a tot l'àrea de pujols baixos, la teoria d'Afarti ha estimat al voltant d'1.070. Fins a la data, els científics indis han documentat més de 900 espècies d'arbres en preservació. No obstant això, a causa que cada any es descobreixen algunes noves espècies, els científics suposen que les Ghats Occidentals contenen entre 1.000 i 1.100 espècies en total.

Aquest nou estudi sobre biodiversitat va ser recolzat per la Fundació Nacional de Ciència (National Science Fundation), pel Ministeri txec d'Educació i per l'Acadèmia de Ciències de la República Txeca.

Via | Science Daily