Kate Winslet i Catherine Keener s'uneixen a Frank or Francis de Charlie Kaufman

Des que veiés Being John Malkovich vaig quedar prendada no tant de l'adreça de Spike Jones, excel·lent de tota manera, com per la bogeria creativa d'aquest bon senyor anomenat Charlie Kaufman qui escrivís el guió del film. Posteriorment arribaria aquesta meravella confusa que és Synecdoche New York, la que no només va escriure sinó que li va donar el seu baptisme com a director, i ja no vaig poder esperar per una notícia com aquesta.

Havíem anunciat ja el projecte de Frank or Francis i ara, gràcies a Vulture, podem afirmar que Kate Winslet i Catherine Keener s'uneixen al film que ja té confirmats a Steve Carell, Jack Black, Nicolas Cage i Kevin Kline per completar el repartiment del que serà una comèdia musical centrada en la figura d'un director teatral (Carell) obsessionat pels constants comentaris despectius d'un crític especialista en el mitjà (Black) a la seva pàgina web.

Tant Winslet com Keener ja han treballat en projectes relacionats amb Kaufman com a guionista, el mateix que Cage amb Adaptation. La primera d'elles en Eternal Sunshine of the Spotless Mind al costat de Jim Carrey i la segona en la nomenada Being John Malkovich però aquesta vegada la relació amb tots serà més estreta en comptar amb ell en les directives de l'adreça.

Encara no se sap molt bé quins papers desenvoluparà cadascuna però bé val el talent d'ambdues per esperar amb ànsies aquesta pel·lícula. Mentre, se sap que Nicholas Cage interpretaria a un actor fracassat que s'exerceix com a mestre de cerimònies de diferents esdeveniments i no puc negar que al costat de Jack Black és un dels actors que menys m'agraden, sobretot si considerem que podríem sentir-los cantar.

Però el segell personal de Kaufman, el seu estil narratiu i la seva singular forma d'explicar les històries fa que aquest sigui un projecte que cal seguir d'a prop, no en va, ha aconseguit tres nominacions a l'Oscar guanyant un d'ells amb Eternal Sunshine of the Spotless Mind. El repartiment, una barreja estranya si n'hi ha, es presta per a la intriga de veure què sortirà d'un gènere, com és el musical, de poc grat general en les taquilles.