Arrugues, la pel·lícula europea més prometedora de l'any

Variety acaba de publicar la llista anual de les joves promeses del cinema. El cinema espanyol sempre ha estat poc representat en aquestes llistes, doncs només tenim entre els seus noms a Juan Carlos Fresnedillo per Intacte i a Rodrigo Cortès per Buried. Però aquest any entra per la porta principal, i Arrugues es cola en el primer lloc de la llista europea de les pel·lícules més interessants d'aquest any. Alguna cosa important, perquè pot assegurar una distribució internacional del film, que ja va obtenir el Goya a la millor pel·lícula d'animació i al millor guió adaptat.

Perquè Arrugues és animació, la qual cosa encara li dóna major valor al lloc, normalment ocupat per ficció. L'animació, sempre oculta, llança les seves armes amb aquest preciós film sobre l'alzheimer, en el qual diversos ancians tracten d'evitar que Emilio, que sofreix la malaltia, acabi en la planta de deshauciados. Basat en el còmic de Paco Roca, la seva posada en imatges en moviment a càrrec d'Ignacio Ferreras ha estat excepcional, i sobretot, dóna mostres que temes poc abordats pel cinema normalment, com l'alzheimer, són realment cinematogràfics. I no només això: es poden tractar fins i tot en animació.

Dóna que pensar que aquest film hagi tingut tant èxit, i que altres films que abordin la tercera edat també estiguin collint èxit de crítica i públic per tot el món. És el cas d'Amour (Love), de Michael Haneke, guanyador de la Palma d'Or en el festival de Cannes d'aquest any, i que aborda una parella la dona de la qual sofreix una malaltia degenerativa. O Wolke 9 (El setè cel), de l'alemany Andreas Dresen, sobre una relació a tres entre diversos ancians, amb adulteri inclòs. O Quartet, l'última de Dustin Hoffmann que encara no ha sortit en cinemes.

En fi, tot indica que s'està produint una veritable translació generacional del públic, de manera que ara és la tercera edat qui satisfà les sales de cinema. Si després de la 2ª Guerra Mundial van ser els joves qui van abarrotar les sales, i així va poder emergir un nou cinema amb una estètica més descurada, fresca i violenta, que tractés els temes que els importaven (sexe en El graduat, drogues en Easy Rider), ara són els més majors els qui ocupen les butaques. I això està resultant en un gir temàtic del cinema en general, com es veu en aquestes temàtiques sobre Alzheimer o la recerca d'un lloc al món a una edat avançada. I a més, es pot observar una estètica més asserenada. Són grans camins que està prenent el cinema contemporani, i als quals és interessant atendre mentre es produeixen. La pregunta és: el cinema està arribant a un col·lapse i caldrà reconvertir-ho?

Fotos: Pals a l'aigua