Tráiler de Royal Affair, amb Lars von Trier com a guionista

Malgrat la petita grandària del país, el cinema danès sempre ha constituït una de les cinematografies que majors avanços ha aconseguit en el llenguatge cinematogràfic. Si Carl Theodor Dreyer era el cap més lúcid d'aquest cinema fins a la seva desaparició en els anys seixanta, en els noranta Lars von Trier i Thomas Vinterberg, amb el seu Dogma 95, van crear un cinema aspre que naixia de les entranyes. De la mística al més rude realisme. També tenim a Susane Bier, cada vegada més llunyana del dogma i més volguda per Hollywood. Però, què més ens ofereix aquest país? Doncs un exemple d'això és A Royal Affair, un drama d'època dirigit per Nikolaj Arcel i que va guanyar, en el passat festival de Berlín, dos óssos de plata: al millor actor (Mikkel Boe Følsgaard) i al millor guió. I ara acaba d'arribar-nos el seu tráiler internacional, doncs la seva estrena a EUA està programat pel 9 de novembre d'aquest any:

L'argument, ambientat en el s. XVIII, gira entorn d'un triangle amorós entre el rei Christian VII (Mikkel Boe Følsgaard), el seu jove emmanilla Carolina Matilde (Alicia Vikander) i el metge real (Mads Mikkelsen). La reina, desil·lusionada del seu matrimoni per la bogeria que sacseja al rei, decideix cometre adulteri amb el seu metge de càmera, i junts iniciaran un boicot per canviar el govern del país. Estem, doncs, davant l'eix temàtic primigeni del drama d'època: amor i política, sexe i traïció. No és d'estranyar que el guió obtingués un ós de plata, doncs parteix d'una reconeguda novel·la del danès Bodil Steensen-Leth i està escrit pel propi director Nikolaj Arcel, per Rasmus Heisterberg i pel mateix Lars von Trier.

El poder d'aquest drama resideix, a més d'en la seva cuidada ambientació, en la magnífica interpretació d'uns actors que Dinamarca tracta d'exportar al món. I entre ells destaca Mads Mikkelsen, que ha protagonitzat algunes joies de la cinematografia danesa moderna, com Et vull per sempre o Després de les noces, de Susanne Bier. En l'edició del festival de Cannes d'aquest any va guanyar el Premi a la Millor Interpretació Masculina per Jagten (La caça), de Thomas Vinterberg, on interpretava a un professor assetjat per la societat per una acusació falsa de pedofilia. L'obra, que vaig poder veure a Cannes, fon elements del realisme brut del dogma, com la mobilitat extrema de la càmera, amb una elaboració estètica a través de l'ús de música extradiegética i il·luminació artificial.

Es tracta d'una rondalla moral sobre l'arquetip del fals culpable, el tema que tant agradava a Hitchcock, qui és obligat a abandonar la comunitat per les suspicàcies que aixeca la seva presència. El film atrapa a l'espectador perquè el director pren una història universal amb la qual és facil empatizar, però en nombroses ocasions recorre a clixés i a recursos propis de telefilm, de manera que el resultat no és totalment satisfactori. A aquest actor, de sòlid rostre, mandíbula geomètrica i mirada penetrant, li auguro un proper futur per Hollywood, on ja ha realitzat algunes excursions en el vessant més mainstream, doncs va aparèixer en King Arthur (El Rei Arturo), en The Three Musketeers (Els tres mosqueters) i com a vilà en Casino Royal. Després del premi obtingut a Cannes i l'arribada a sales de Royal Affair, probablement comenci a ser valorat per una audencia cada vegada més universal.

Fotos: Itpworld