Aquesta última setmana ha estat per a l'entitat de gestió de drets d'autor una de les més negres dels últims anys. No hi ha hagut dia en la qual ella, o algun dels seus socis, no s'hi hagi vist involucrada en una interminable polèmica que ha donat la volta d'un extrem a un altre de la Xarxa.
El dia 26 de maig cinc persones, dues d'elles almenys relacionades amb la SGAE, van entrar al domicili de Juan José Coronel Carrasco, administrador de les webs elitemula i etmusica, pàgines d'enllaços a arxius que circulen a xarxes p2p, assegurant, sembla ser, que tenien una ordre per entrar al seu domicili, revisar el contingut dels ordinadors que hi hagués en l'habitatge i requisar els discos durs dels mateixos.
Dita ordre judicial sembla que mai va existir, tal com testifica l'advocat David Bravo, testimoni directe d'aquests fets, causant la indignació de la Xarxa, que es va fer ressò d'aquests fets de forma exhaustiva.
Un dia després de conèixer aquesta notícia, Alfonso Aguado, soci de la SGAE, excantant dels Inhumans i avui líder de la Banda del Capità Canalla, va reclamar a través del seu advocat la quantitat de 15.000 € en concepte de drets d'autor a Esquerra Unida per l'ús del popular, en la més àmplia accepció de la paraula, "A per ells,oé" que podem sentir cada jornada futbolística en els nostres camps i que sembla en el vídeo promocional d'IU provocant així una nova onada de crítiques contra l'entitat, encara que aquesta es va deslligar d'aquests fets argumentant que era una iniciativa privada d'un dels seus socis en la qual ells res havia de veure, a pesar que l'advocat reclamante va assenyalar que "comptava amb el respatller de la Societat General d'Autors i Editors".
Aquests són els exemples potser més clamorosos dels quals hem tingut notícia, però hi ha més: només cal tirar un cop d'ull a les notícia més votades en els últim dies en la popular belluga'm per adonar-se de l'enorme desprestigio que l'entitat ha anat atresorant en aquesta setmana.
La SGAE, òbviament, no ha perdut oportunitat de defensar-se, insinuant que totes aquests fets sol formen part d'una campanya de desprestigio que ells, lògicament, consideren inmerecida.
La pregunta és, a aquestes altures, si realment aquesta suposada campanya és inmerecida o, realment, l'entitat ha posat una mica de la seva part perquè tot allò que hagi de veure amb ella sigui objecte de crítica per part del col·lectiu internauta.
Ahir llegíem les lúcides declaracions del director de cinema Álex de l'Església en les quals afirmava que "és necessari adaptar-se a Internet i no lluitar contra la xarxa, perquè la lluita és nul·la".
Potser la SGAE deuria reflexionar sobre aquestes paraules i assumir que no és la Xarxa la que ha d'adaptar-se als seus dictats sinó que calgui adaptar el seu model de negoci, que no sembla ser una altra cosa als ulls de molts, als temps que corren en comptes d'actuar, ella i/o els seus socis com una entitat cuasi policial independent dins d'un Estat de Dret.
Defensar els drets d'autor, alguna cosa que ningú qüestiona, no passa per sobre dels drets civils i constitucionals. És obvi. Però ho té tan clar la SGAE? Sembla que no.
