La placa de Nazca: la principal causa dels sismes a Perú

El Perú es troba en una zona de freqüent activitat sísmica a causa que li correspon geogràficament la franja de fricció del moviment de dues plaques tectòniques, és a dir la placa de Nazca i la placa Sud-americana. De fet, a l'agost de l'any passat es va donar un dels pitjors terratrèmols en la història del país, quedant afectada la zona sud del Perú, on van morir centenars de persones i altres centenars de milers van quedar afectades fins al dia d'avui.

La placa de Nazca

La placa de Neixi ocupa una gran part del subsòl de l'Oceà Pacífic tenint una vora de col·lisió que s'estén des de Panamà fins al sud de Xile. De fet, es troba en constant fricció amb la placa Sud-americana, la qual comprèn des de la fossa marina del límit de Perú amb Xile, és a dir en l'oest, fins a l'eix de la Serralada de l'Atlàntic Sud en l'est.

Les plaques tectòniques al món

Així, se sap que Nazca es desplaça en direcció N 80° I, arribant a tenir una velocitat mitjana d'11 centímetres per any. A més, la placa sofreix un procés de subducció per sota de la placa Sud-americana, la qual és la causa dels sismes més importants que ja ha sofert no sol aquest país sinó Amèrica del Sud, és la seva part oest. No obstant això, cap destacar que també a causa d'aquest procés de subducció s'ha pogut originar la Serralada dels Caminis i també la Fossa peruà-xilena.


En la seva part sud, és a dir en el seu límit, la placa és divergent pel que fa a la Placa Antàrtica, de la mateixa manera que en el seu límit occidental, amb la Placa del Pacífic i en el nord amb la Placa de Cocos.

A més d'aquestes plaques, existeixen altres tres més petites trucades microplaques que es troben sobretot a les zones on s'uneixen les plaques. Una d'elles és la de les Illes Galápagos es troba en la unió de les de Neixi, del Pacífic i de Cocos. La segona és la de Juan Fernández en la vora entre la del Pacífic, la de Neixi i l'Antàrtica, i tercera és la de la Illa de Pasqua en el límit entri Neixi i del Pacífic, una mica més al nord que la de Juan Fernández.

Així, a continuació exposaré tres dels terratrèmols més greus que ha sofert dit país a conseqüència dels desplaçaments de la placa de Neixi:

El terratrèmol de Chincha Alta del 2007

L'últim sisme de notòria gravetat que sofrís el país va ocórrer exactament el 15 d'agost del 2007, data que va significar la mort de centenars de persones en condicions econòmiques molt pobres, agreujant la situació econòmica de la zona i per tant del país.

Destrucció massiva a la ciutat de Chincha

El terratrèmol es va registrar a les 6:40 p.m. hora peruana (aproximadament a les 23:40 p.m. per Espanya), va durar uns 210 segons (és a dir uns 3 minuts amb 30 segons) i el seu epicentre es va localitzar a la ciutat de Chincha Alta (una de les ciutats més pobres del país, com ja he dit línies a dalt) la qual es troba a escassos 150 quilòmetres de la capital, Lima.

Així, el nombre de víctimes va ascendir a 595 morts, 1, 800 ferits i 319, 886 damnificats aconseguint una magnitud de 8, 0 en l'escala de Mercalli. De fet, va ser un dels terratrèmols més violents que ocorregués en el Perú en els últims anys; a més, definitivament va ser el més poderós pel que fa a intensitat i a durada.

D'aquesta manera, les zones més afectades van ser les províncies de Pisco, Ica, Chincha i Cañete.

El terratrèmol de Moquegua del 2005

Tres anys enrere, exactament l'1 d'octubre del 2005, les localitats de Carumas, Sant Cristóbal, Calacoa, Cuchumbaya i altres més pertanyents al departament de Moquegua, al Sud del Perú es van veure afectades per un sisme de gran intensitat. De fet, est va tenir diverses rèpliques que van ocasionar danys severs en habitatges de tipus A.

Hotel Embassy de Pisco després del terratrèmol del 2007

Els paràmetres sísmics del sisme principal van ser determinats pel Servei d'Emergència Sísmica de l'Institut Geofísico del Perú (IGP), amb dades d'estacions sísmiques d'accés remot de l'IGP, Toquepala, La Yarada, Misti, Turó Verd, Sant Gregorio, Cotahuasi (Figura), sent aquests els següents:

El terratrèmol de Lima de 1974

Es va donar un dia dijous 3 d'octubre de 1974 a les 09:21 a.m. Així, la capital del Perú, Lima, va ser sacsejada per un sisme de magnitud 6.6, amb epicentre a 90 km al sud oest de dita ciutat.

El sisme va ocasionar 78 morts, 2,500 ferits i pèrdues materials calculades en uns 2,700 milions de sols (650 milions d'euros aproximadament). A més, el terratrèmol es va caracteritzar per tenir algunes característiques peculiars com per exemple una llarga durada del moviment perceptible (més de 90 segons), una baixa freqüència amb predominança del moviment del sòl i una magnitud inusualment alta (7.6).

Els llocs que van resultar afectats a més de Llima Metropolitana, van ser les poblacions costaneres de Lurín, Chilca, Dolenta, Imperial, Cañete, Chincha i Pisco les quals es troben en la parteix sud de la capital. Així, d'acord amb la destrucció que ocasionés dit sisme es va informar que la intensitat màxima va ser de 9 en escala de Mercalli.

De fet, no sol és Perú el país que sofreix aquests moviments tel·lúrics tan catastròfics sinó que també Xile (sobretot en la parteix nord del país) ha experimentat en diferents oportunitats el moviment de la placa de Nazca amb conseqüències iguals de nefastes que per als peruans.

Finalment, si bé tots sabem que no podem predir els terratrèmols el que sí podem fer és estar preparats prenent mesures de seguretat a les nostres cases i també amb els nostres familiars, mesures que definitivament ens ajudaran a prevenir pèrdues majors.

Imatges:

Plaques tectòniques de Wikipedia

Terratrèmol a Perú.

17peru2.l de macnificogiganticus