El Renaixement Anglès

Més d'una persona ha quedat una mica disconforme amb l'article anterior del Renaixement Anglès, ja que s'adjudicava molta importància a William Shakespeare, sense prendre en compte altres aspectes, la qual cosa és veritat. El cert és que és impossible que no abasti el “tot” quan parlem del Renaixement Anglès doncs és la màxima figura de l'època, com ho van anar per exemple Leonardo o Miguel Ángel en Florencia i Roma.

Per això és que l'article anterior és excel·lent, però a manera de completar una mica més el panorama i així formar una idea en conjunt, mostrarem avui alguns dels aspectes més importants del Renaixement anglès, fora de Shakespeare. Per a això ens remuntarem al segle XVI quan Anglaterra comença el seu període d'esplendor sota el regnat d'Enrique VI (foto1) convertint-se en una veritable potència reconeguda a nivell internacional.

Però sense dubtes que els màxims responsables de l'anomenat Renaixement Anglès van ser Isabel I i Jaume I, sobretot en literatura encara que en realitat en tota l'època, i per això és que trobem dues etapes bé definides en el mateix, l'etapa Isabelina i la jacobina.

A causa del seu poder va forjar aliances amb molts Estats, entre ells França, Suècia i els Països Baixos. Nomeno aquests tres doncs són els principals responsables que el Renaixement arribés a les Illes Britàniques. La influència renaixentista en dits països, per la seva proximitat a Roma havia estat molt important, i producte d'aquestes aliances, és que van aconseguir influir fins i tot a les illes allunyades del continent.


Així és que a mitjan el segle XVI es comencen a veure els primers indicis del renaixement en dit país, sobretot en l'arquitectura quan comencen a conviure amb les estructures ogivals que ens tenien acostumats els estils Tudor o Isabelino. En aquest sentit, el primer arquitecte que podíem dir renaixentista anglès, és Jacobo VI d'Escòcia, ja que havia anat a estudiar a Itàlia i al seu retorn va procurar instaurar l'esperit renaixentista que tant li havia fascinat en el seu viatge.

Universitat de Cambridge

Però a més veiem tenim Iñigo Jones que anés nomenat superintendente general de les obres reals, sobretot pel seu coneixement sobre l'antiguitat, per la qual cosa el renaixement també estava en el seu estil. No podem oblidar en aquest petit resum, a John Caius, l'autor de tres façanes de Cambridge amb gran contingut simbòlic.

Així hem de la majoria de les construccions arquitectòniques renaixentistes, es veuen reflectides en mansions, palauets, palaus i altres establiments, generalment pertanyents a la noblesa anglesa.

Quant a la literatura, ja haureu vist Shakespeare en l'article anterior, però no va ser l'únic personatge cèlebre, sinó que no podem oblidar a Thomas Wyatt, el principal responsable que els sonets anessin introduïts a Anglaterra, amb la intenció de ser relatats en forma musical. Aquest pertany al renaixement anomenat Isabelino.

Una aclaració o nota, com vulgueu dir-li.  L'etapa Isabelina està caracteritzada per ser la responsable del florecimiento de la literatura, més que gens quant al drama amb l'aparició de Shakespeare, de Christopher Marlowe (foto)(el cèlebre autor de la tràgica història del Doctor Fausto) o el propi Wyatt que esmentem abans.

Després de la mort del cèlebre autor, començaria l'anomenada època Jacobina sent el seu màxim exponent Ben Jonson, secundat si per John Fletcher o Francis Beaumont, gairebé tots ells bolcats més cap al teatre, la prosa i l'humor. Un punt máxime arriba amb l'edició de la Bíblia del Rei Jaume, una de les obres més importants de tots els temps com així la Bíblia per excel·lència de l'Església d'Anglaterra . Va suposar en el seu moment, la culminació d'una sèrie de traduccions del llibre sagrat.

Com és el motiu que sigui tan valuosa? Que les diferències entre l'hebreu i l'anglès són abismals, però encara així el Rei Jaume I va liderar un grup d'estudiosos que van aconseguir la traducció gairebé perfecta a l'idioma anglès, sense perdre l'estètica ni el sentit dels versos. Un treball realment fantàstic.

Bé, aquí està més o menys resumit tot l'anomenat Renaixement anglès, almenys en els seus detalls més fonamentals i imperdibles, com són en arquitectura i literatura. No és tan esplendoroso com l'italià, però no per això és menys important.

Imatge Enrique VII: Car1409 en Wikipedia
Imatge Cambridge: Shizhao en Wikipedia
Imatge Marlowe: Matanya en Wikipedia
Imatge Bíblia del Rei Jaume: Tomisti en Wikipedia