En aquests últims dies, i en particular a arrel de la caiguda del servei de whatsapp, s'ha vingut parlant molt d'una nova aplicació japonesa que ha revolucionat el mercat de la missatgeria instantània. Es tracta de LINE, una nova app no exclusiva per smartphones que, segons afirmen els experts, podria arribar a amenaçar el regnat de whatsapp.
La notícia sembla certament estimulant, mentre es refereix a l'aparició d'una nova eina que aporta una nova manera d'interactuar i relacionar-se amb persones a través dels mitjans socials, i per què no, de la possibilitat de fer negocis.
Sense voler -ni molt menys- enterrar encara a whatsapp, bé és cert que la seva vida no ha estat absent de polèmiques, especialment en tot allò relacionat amb la privadesa dels usuaris. El debat ha estat el de sempre: usem un servei prestat per una plataforma nord-americana, pertanyent a una empresa desenvolupadora establerta a Califòrnia, la qual no neix amb vocació de donar compliment a les lleis europees de consumidors ni de privadesa. Ara, no obstant això, parlem de baixar de l'altar a aquesta aplicació per passar a adorar a LINE, la qual es regeix per la legislació japonesa i els termes de la qual i condicions ens remeten als tribunals de Tòquio per resoldre qualsevol disputa que pugui plantejar-se enfront de l'empresa responsable del servei.
Aquesta situació ens obliga a analitzar quins són les condicions d'ús del servei (termes i condicions, i política de privadesa) que regiran la nostra relació com a usuaris del servei amb la prestadora del mateix. En casos com aquests, i amb independència que una concreta plataforma pugui estar més o menys conscienciada amb la protecció de l'usuari, no podem oblidar que aquestes condicions estan redactades basant-se en la legislació local del país en el qual es troba establert el prestador (en aquest cas Japó), però que també pot regular determinats aspectes sobre la base de criteris culturals propis que poden portar a aquesta companyia a interpretar determinades situacions de conformitat amb una manera de veure les coses molt diferent a la qual estem acostumats.
Així, per exemple, pensem en aquells casos en els quals la plataforma es reserva la possibilitat de tancar un compte com a conseqüència que en ella es porten a acabo activitats que poden alterar l'ordre públic o ser contràries als bons costums (“activities that may hinder public order or customs”: article 12.2 dels termes i condicions de LINE), concepte aquest clarament indeterminat i que la seva interpretació a Japó pot distar molt del que entenem a Europa en general, i en l'estat espanyol en particular. O, per posar un altre exemple, la prohibició expressa que es duguin a terme activitats que beneficiïn o de col·laboració amb grups antisocials (12.9 “activities that benefit or collaborate with anti-social groups”) o activitats relacionades amb activitats religioses o en les quals es convidi a grups religiosos (12.10 “activities that llauri related to religious activities or invitations to certain religious groups”).
En aquests casos, què s'entén per “grups antisocials”? i per “activitats religioses? Doncs quedarà a l'arbitri d'un empleat japonès de LINE, qui des de la seva oficina de Tòquio decidirà conforme als usos i costums de la zona, tal com confirma el punt 12.14 quan assenyala, dins de les restriccions d'ús, aquelles altres que l'empresa pugui considerar oportunes a cada moment.
Si entrem en el detall d'aquells aspectes concretament regulats pels termes i condicionis, és interessant destacar alguns punts com poden ser el del dret que es reserva LINE a esborrar aquells comptes que hagin estat inactives durant el termini d'un any (4.5). Dubto molt que en la pràctica exerceixin aquesta facultat, però ha de ser un punt a tenir en compte en determinades ocasions. També és rellevant l'obligació que s'imposa a l'usuari de facilitar informació veraç, actualitzada i exacta (4.1), la qual cosa pot dificultar l'aparició de comptes falsos o, almenys, facilitar la protecció de l'usuari la identitat del qual en el compte pugui veure's compromesa.
En un altre ordre de coses, sempre és important atendre al règim relatiu a l'enviament de publicitat per part de la pròpia plataforma. En aquest cas, el punt 8 es refereix a això d'una manera molt escarida, limitant-se a informar a l'usuari que l'acceptació d'aquests termes i condicions impliquen l'acceptació expressa de rebre publicitat pròpia o de tercers (“The Company reservis the right to provide Users with advertisements for the Company or a third party, through the Service”). cal recordar que l'alta en aquest servei -com en punts altres- únicament suposa la concessió a l'usuari d'una mera llicència d'ús, de manera que el manteniment de la mateixa queda condicionada al compliment de les exigències que imposi, en aquest cas, el propi servei.
Entre tals condicions resulten sempre d'especial rellevància els relatius a la propietat intel·lectual i a la titularitat dels continguts, tant propis com de tercers, que estan accessibles en la plataforma. En aquest cas, l'apartat 10.3 imposa, d'un costat, una sèrie de restriccions als usuaris relatives a la possibilitat de copiar o modificar els continguts que estiguin accessibles (“Users shall not usi the Contents beyond the scope of the intended usi of the Contents in the Service (including but not limited to copying, transmission, reproduction, modification)”.
D'altra banda, el punt 10.6 es refereix als drets sobre els continguts pujats pels usuaris, fent dependre els límits de disposició d'aquells a les restriccions d'accés que hagi imposat el propi usuari a l'hora de permetre l'accés de tercers al seu compte (“Users shall maintain the rights regarding their Submitted Contents just as before, and the Company shall not acquire any rights to such contents. However, if the Submitted Contents llauri visible, not just to the User’s “friends” but to all the other Users, the User who posts the Submitted Content shall grant the Company a worldwide, senar-exclusive, royalty-free license (with the right to sublicense such content to other third parties working together with the Company), for an indefinite period, to usi (after modifying such content, if the Company believes it necessary and proper) such content for services and/or promotional purposes”).
Quant a les restriccions expressament imposades per LINE en les seves T&C estan les de spamear a la resta d'usuaris, entenent per tal l'enviament indiscriminat de missatges a diversos usuaris (excepte autorització de la companyia) o l'afegir usuaris, també indiscriminadament, com a amics o en grups de xats (12.6). O, la qual cosa pot plantejar algun que un altre problema en la pràctica, queda prohibit l'ús del servei amb l'objectiu de vendes, màrqueting, publicitat o altres finalitats comercials que no hagin estat expressament autoritzades per la pròpia LINE (12.8), la qual cosa sembla limitar l'ús del servei a relacions merament personals.
Major controvèrsia pot portar l'anàlisi de la política de privadesa, si bé ha de fer-se una distinció. Això és, si atenem als aspectes destacats en aquesta política de privadesa, trobarem alguns apartats en els quals s'informa expressament de la possibilitat que LINE accedeixi i utilitzi els nombres de la teva agenda del mòbil (“The phone-book stored on the device will be used to find other users of the Service who the user knows or may know and register or recommend them as friends, as well as to prevent any unauthorized usi of the Service. Only the phone numbers and mobile email addresses stored in the users’ phone-book will be used. All other information such as names, photos, addresses, and email addresses not associated with mobile-phones, will not be acquired”), o que pugui captar informació de connexió tal com l'adreça IP, la classe de navegador, l'idioma del mateix, la localització geogràfica i una altra informació del terminal, instal·lant, fins i tot, en el mateix, programari que permeti analitzar l'eficàcia de la publicitat que es mostri als usuaris.
Fins al moment, aquestes intromissions poden arribar a entendre's i acceptar-se per l'usuari, doncs encara que puguin no ser raonables, són generalitzades entre serveis similars que ja vam venjar utilitzant. Però la sorpresa arriba quan un es para a llegir les condicions del servei que es publiquen en Google Play quan es descriu l'aplicació de LINE, i on el grau d'intromissió sembla realment elevat.
En efecte, s'estableix expressament que l'app de LINE pugui cridar als nombre de la teva agenda sense el teu coneixement, amb el consegüent cost que això pot comportar per a l'usuari; o utilitzar la càmera de la teva terminal mòbil per treure fotos o fer enregistraments sense la teva autorització, cosa que no pot dir-se que ens transmeti tranquil·litat. A més, s'autoritza l'ús de wifi i de GPS, per la qual cosa serà possible la teva localització geogràfica; o rebre/enviar SMS sense la teva autorització, fins i tot esborrant SMS que puguis rebre sense que ni tan sols se t'informi d'això.
Finalment, i obviant algunes altres condicions a la lectura detinguda de les quals remeto i l'anàlisi de les quals recomano, també des del punt de vista del maquinari trobem funcions que LINE s'adjudica amb l'alta de l'usuari, i que van des de la modificació de la funció de vibració del terminal en el qual l'app estigui instal·lada, fins a altres aspectes tals com la d'impedir que el terminal es bloquegi automàticament (el que explicarà que la bateria es gasti més ràpidament) o es modifiquin parts de la configuració de la teva smartphone o tablet.
No poso en dubte l'èxit que pugui tenir en la pràctica el servei de LINE. Però, per descomptat, mai està de més el conèixer els riscos que assumim amb l'acceptació d'unes condicions d'ús que poden afectar a aspectes molt importants de la meva privadesa i de la d'aquells que tingui en la meva agenda del mòbil.
