Marketing

Fa una setmana vaig publicar en Cinc dies un article que versava sobre la promesa de el “BigData ” (llegir article en Cincodías.com):

La propera bretxa digital tindrà lloc en l'àmbit de l'anàlisi massiva de dades. 110.000 milions d'iPads de 16GB completament plens és la quantitat d'informació que EMC i IDG estimen que s'haurà produït al món en 2011. En altres termes, 1,8 zettabytes (1,8 per deu elevat a 21 bytes). “Big data” és el neologisme que designa la capacitat per recopilar ingents quantitats de dades, analitzar-los i fins i tot arribar a predir el que esdevindrà, mitjançant models i patrons estadístics.

Que els beneficis d'explotar les muntanyes de dades que s'estan produint, interna i externament a les empreses, són molts, és evident. Que les empreses obtinguin una tornada econòmica ràpida, potser no ho sigui tant. I que la majoria no està capacitada i pot ser que mai arribi ser capaç d'explotar-los a un cost raonable, sembla una sospita acceptable. Les empreses que han inventat la gestió massiva de dades solen tenir en aquesta explotació la seva “core business”, llegeixi's Facebook, Google o Amazon. Que empreses que venen productes de consum (per triar un sector a l'atzar) puguin permetre's l'adquirir competències tecnològiques similars a les esmentades anteriorment, no està gens clar. No obstant això, algunes estan ja fent pinitos, i encontrádole tot el sentit:

Les màquines connectades a Internet en temps real, provoquen un flux de dades mai vist abans en la història de la humanitat. Anem a modelizar el món real fins a un detall mai conegut. Una empresa gestora de molins electro eòlics analitza milions de dades en temps real per obtenir la millor orientació dels seus caps rotoras i produir així el màxim d'energia possible. Una empresa automotriz podrà saber l'ús que es fa dels seus cotxes i millorar-los tècnicament o dissenyar serveis post venda ad-hoc.

Llegir en Cincodías:
- Big Data: la propera bretxa digital.

Llegir en TcBlog:
- Big data: la galàxia de les dades i Big Data: el nou combustible de la nova era digital, dos magnífics articles de José Luis Rodríguez amb enfocaments (i moltíssims links d'interès) sobre el que és i el que no és Big Data, i aplicacions a coses tan dispars com l'Open Government i les Smart Cities.
- Social CRM i Big Data: obligats a entendre's.

Fotografia: Fernando Polo.

Fa no massa temps, qui ara escriu aquestes línies va obrir un perfil en una xarxa social cridada Facebook per poder estar en contacte amb alguns dels seus amics més geeks. Quan algú li preguntava què era allò de el “caralibro” havia de donar una resposta que avui ens sorprendria per ingènua: Facebook és una pàgina que barreja les funcions del correu electrònic i el xat amb la possibilitat de publicar fotos, textos i vídeos per compartir-ho amb un grup d'amics.

Uns anys després, no em cap dubte que aquesta xarxa social és molt més que això i en l'hipotètic cas que algú no sabés què és Facebook, hauria de donar-li una resposta molt diferent: és una de les eines bàsiques del meu treball com a Social Mitjana Strategist, el major centre comercial del món, el possible futur de la banca online, l'empresa que va comprar Instagram per mil milions de dòlars per fer-se amb la seva base de dades i, en definitiva, una de les empreses que (al costat del seu màxim rival, Google) millor sap qui sóc, què m'agrada, amb qui em relaciono, què estaria disposat comprar…

En els últims cinc anys, les xarxes socials han passat de ser una tendència a ser un element clau per definir la nostra societat postindustrial, un espai on nou de cada deu internautes (el 87,2% segons l'últim Informe d'INTECO) té una presència activa clau per relacionar-se amb el món que li envolta. És significatiu que d'aquesta majoria d'usuaris connectats a les xarxes socials, gairebé la meitat meitat d'ells tingui restringit l'accés públic als seus perfils, mentre que aproximadament una cinquena part afirmi no saber què fan aquestes xarxes socials amb les seves dades personals i un terç digui sobre aquest tema que “els sona d'alguna cosa”.

Doncs bé, anem a dir-ho alt i clar: la majoria d'aquestes empreses i de les quals ofereixen serveis gratuïts a través de la Xarxa trafiquen amb les nostres dades. El seu model de negoci passa per compartir amb agències de màrqueting i empreses la informació personal que els proporcionem (gairebé sempre dins dels límits de la legalitat vigent, això sí). Qualsevol que practiqui l'egosurfing, és a dir, la recerca d'informació personal en Internet, pot adonar-se d'això.

En una època en què les empreses de Recursos Humans usen les xarxes socials per avaluar als seus candidats i que el teu cap pot acabar sent el teu “amic” en qualsevol d'elles, convé ser conscients de quina informació de caràcter personal estem fent pública a través dels diferents canals Social Mitjana i com a mostra, alguns botons:

• Aproximadament quatre de cada deu usuaris de xarxes socials han sol·licitat en alguna ocasió que esborrin o cancel·lin les seves dades personals.
• Una tercera part d'ells va trobar difícil exercir el denominat “dret a l'oblit” i esborrar completament les dades sol·licitades.
• El 52,1% dels usuaris d'Internet espanyols proporcionaria la seva data de naixement sense cap problema; no obstant això, el 60,1% no facilitaria el seu salari anual de cap manera.

Tant és així que el citat informe de l'Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació ens divideix en dues categories:

• Els usuaris acurats (44,2% del total): solen ser joves, caracteritzant-se per la prudència en la configuració del seu perfil en xarxes socials i la seva cautela a l'hora de proporcionar dades personals.
• Els usuaris no acurats (55,8% del total): tenen un perfil d'edat més avançada i hàbits més relaxats pel que fa a l'ús de xarxes socials.

Jo creo -personal i professionalment- que ha arribat el moment de ser acurats i parar-nos a pensar abans de llançar el proper tweet o d'actualitzar el nostre mur o Time Line, que els temps han canviat amb l'arribada del Big Data i les bases de dades creuades i que, tal vegada, és el moment de plantejar-nos en quins canals Social Mitjana volem estar i què volem explicar en cadascun d'ells -tenint en compte què empreses, governs, núvies, caps, amics i rivals poden estar llegint-nos-.

”El pessimista es queixa del vent; l'optimista espera que canviï; el realista ajusta les vés-les” William George Ward.

Es parla d'ocupació si més no hi ha. I aquesta mateixa sensació es té en el panorama de portals online de recerca de treball. Recentment, no deixen de proliferar noves empreses amb models de negoci diferenciadors als clàssics: Infoempleo o Injojobs que pretenen portar nous aliments a una tenda sense béns de primera necessitat en època de guerra. Davant un atur juvenil del 52,34% (el que equival a un total de 970.200 joves), a les empreses de captació d'ocupació no els queda més remei que adaptar-se a aquesta nova situació i buscar nous talents, perfils professionals i oportunitats de promoure-ho.

Evolució de la forma de buscar ocupació

Si tirem la vista enrere, hem passat de trucar per telèfon a la nostra empresa somiada al fet que aquesta empresa somiï amb nosaltres i ens busqui. En aquesta infografia, elaborada per Spark Hire, s'observa aquesta evolució i com els diferents grans invents de la humanitat han anat facilitant el treball en aquesta gynkana que és buscar ocupació i trobar al millor candidat.

El CV en carta o l'anunci per paraules en el periòdic va deixar pas als portals d'ocupació online. Aquest tipus de portals va tenir el seu boom i van anar altament eficaços i usats per gairebé el 100% de les persones que en en algun moment hem buscat ocupació. Avui dia vivim una carrera contrarellotge i aquests portals requereixen de la seva reinterpretació, les RRSS trepitgen forta i els més pioners ja han començat a apuntar el cap. Portals com Job&Talent o Gonway estan beneficiant-se de la connectivitat que ofereixen les xarxes socials.

Escenari actual dels portals d'ocupació online en l'estat espanyol

Arran d'una anàlisi prèvia sobre RRHH i RRSS en Territori creatiu es van detectar els següents agents en joc en el sector de l'ocupació d'internet en l'estat espanyol. Els formats i formes d'usar els seus recursos són diferents en pro d'un objectiu comú: ajudar als candidats a trobar oportunitats d'ocupació.

1. Portals d'ocupació convencionals. Portals genèrics com Infojobs i Infoempleo, Monster, Workmunity, entre uns altres.
2.  Xarxes socials professionals: LinkedIn és la xarxa social professional més popular i assentada, existeixen altres com Xing i Viadeo. O bé xarxes socials especialitzades de Networkimg de nínxol com Womenalia per a dones professionals, Cionet per a alts directius, Universia per a joves com marca ocupador, etc. La possibilitat de trobar ocupació no es basa únicament en les ofertes actives que les empreses pengin en els seus perfils sinó per la xarxa de contactes i networking que de forma directa comparteixen possibilitats.
3. Nous portals socials: Job&talent, Gonway, Talentous… Busquen facilitar la recerca d'ocupació i convertir-ho en un procés més transparent.
4. Calaix de sastre amb uns altres més específics com poden ser Tecnoempleo, Experteer , UpStartUp , Recruiting Erasmus o CVexplorer.

 Què poden oferir-te de nou les xarxes socials d'ocupació?

Quina diferència hi ha entre els portals convencionals d'ocupació i les noves iniciatives de portals socials com Job&talent, Talentous o Gonway? Es redunda en funcions que ja té LinkedIn? En aquest article no parlem de xarxes socials com a eines complementàries per a l'ocupació sinó que estem referint-nos a empreses del sector que es fan tecnològica i internament socials per arribar a una nova realitat, oficis i perfils.

• Aprofitar la pròpia xarxa de contactes del candidat. Són un mix entre xarxa social i portal d'ocupació, als amics que estan relacionats amb aquesta empresa pots afavorir la recomanació social com la millor aposta per aconseguir un treball.
• Potenciar nous llocs de treballs i perfils professionals. Els portals socials estan fent un esforç per incorporar noves ofertes, perfils i formacions adaptades a la realitat actual. L'exemple del Documental Paro 0 realitzat en col·laboració amb alguns d'aquests portals, en ell es parla de nous perfils laborals en proliferació com ocorre en el sector Internet.
• Generar aliances de valor amb altres xarxes socials generalistes. En la majoria dels portals socials s'afavoreix l'alta i la publicació entre xarxes socials. Es vincula l'alta  directament amb el compte de LinkedIn del candidat o es pot conèixer què amics de Facebook treballen en empreses on a l'usuari li interessa demanar una recomanació, o fer arribar als contactes les oportunitats professionals que s'adapten al seu perfil.
• Oferir assessoria al llarg del procés i coaching. Assessoria als candidats de forma més personalitzada i extensa al llarg del procés de consecució d'una ocupació. Per exemple SNtalent aposta per la consultoria com una altra via de negoci.Et recomanen: com configurar el teu perfil, quines empreses t'interessen, quins tests de personalitat poden ajudar-te, etc.
• Comptar amb un ADN social i processos de selecció socials: TheCrowdjob . Els portals socials compten amb un ADN social. Els mecanismes d'investigació, relació i selecció els fan socials. Per exemple, creen processos de selecció oberts en xarxa on els candidats en fòrums accedeixen a possibilitats de treball basades no només en el seu CV sinó en una demostració i proves concretes.
• Afavorir les oportunitats pels més joves. Es posa l'accent en continguts, formacions i ofertes concretes per al segment joves. Per exemple, incorporen i diferencien clarament les beques de treballs a través de filtres facilitant la recerca al candidat.
• Desvirtualizar la plataforma. Aquests nous canals ajuden als professionals a desvirtualizarse en esdeveniments de trobades d'ocupació. A l'estil “Speeddating” en UK per als habitatges entre inquilins i arrendataris, de la mateixa manera es duu a terme amb candidados i empreses que capten talent.
• Innovar a través de nous formats de Currículum. Millores estètiques, d'usabilidad i interactivitat. Utilitzen canals on poder explotar el contingut visual i fotogràfic. A més de ser una xarxa social ofereix la possibilitat de crear portfolios i CV més interactius, dinàmics i personalitzats. La majoria de portals compten amb canals en YouTube i es potencia el videocurrículum.
• Capitalitzar sectors minoritaris com el Tercer sector. Aquests portals, per exemple, permeten connectar amb fundacions, associacions i organitzacions no governamentals (ONG). Aquesta iniciativa està dirigida sobretot a universitaris, recentment llicenciats i joves professionals.

Com acabem de comprovar els portals d'ocupació reajusten les seves vés-les per navegar en l'adreça del vent. Esperem aportin un granit de sorra en el panorama de recerca d'ocupació a través de la xarxa. Seguirem d'a prop la seva aventura.

El divendres 23 de Novembre vam tenir l'ocasió d'escoltar a Miguel Olivares  (LaDespensa) en #TcDesayunos. Va ser una trobada molt especial i aquests són alguns dels titulars. Tota una classe de creativitat, inconformisme i persecució d'objectius. Tal vegada hàgim d'anar en pijama a treballar, sentir-nos còmodes i passejar com a casa. Fins llavors impregnats quedem d'aquesta filosofia tan positiva.