El 90% dels suposats addictes als videojocs en realitat no ho són

El 90 per cent de la gent jove que s'acull  de tractament pensant que pot tenir una addicció als videojocs… no és addicta. Això és el que veuen en l'única clínica que hi ha a Europa que tracta les addiccions als jocs.

El centre està a Amsterdam, i tracta a centenars de joves des del 2006, però la clínica està canviant la seva forma de tractament ja que jugar de forma compulsiva als video jocs és un problema social més que psicològic.

També es veu en els mitjans una demonització d'aquests nous costums com passar hores enfront del video joc o navegant per internet.  Ja s'ha vist que usar molt internet, no és una addicció. Com tampoc ho és mirar molta televisió, però això està més acceptat. Tampoc ningú acudeix a la recerca d'ajuda per passar una hora parlant per telèfon.

Pel que fa als videojocs fins i tot s'ha provat que per als ancians pot ser beneficiós jugar, per exemple, i també que ens fan més creatius.

Òbviament l'ús de la tecnologia es pot tornar adictiu, però no per això un ús perllongat sempre ha de ser vist com a addicció.

A la clínica d'Amsterdam es veu que els qui es tornen realment addictes els videojocs ja presenten la típica conducta addictiva, d'aquest tipus de persones que pot tornar-se addicta a qualsevol cosa. Ja presenten un comportament addictiu, ja sigui a drogues, alcohol, apostes, sexe, etc.

Tan sols el 10 per cent de la gent que creu o els diuen que són addictes als videojocs realment ho són. Pel 90 per cent restant, que podran passar quatre hores al dia o més jugant, no es tracta d'una addicció, sinó d'un canvi en la conducta social.

En la societat actual està mal vist que una persona es passi hores a un món virtual jugant online, i en aquesta clínica fins i tot es diu que quan els nens ho fan els pares i mestres han de dir-los que és millor realitzar altres activitats. Però la veritat és que el món canvia. Abans es podia veure amb mals ulls que una persona es passes hores davant del TV, però ara ja no. També ho van pensar de la lectura fa segles, però ara es vol aconseguir que els nens deixin el video joc per llegir més.

La idea de la clínica és aconseguir que aquest 90 per cent que no és addicte, es torni a reunir amb la societat, que no s'alieni jugant al videojoc. Però… tal vegada el jove o nen o adult que passa hores jugant amb persones reals a un món virtual gaudeix molt d'això, més que si estigués conversant en un cafè amb amics.

Segons els directors d'aquesta clínica molts dels joves que la hi passen jugant han estat molestats a l'escola i per això s'aïllen. Segons ells amb millorar la comunicació es pot aconseguir que els nens no la hi passin jugant. Però… algú els hi va dir a aquests nens que està bé divertir-se? No ho crec, segur els hi van dir que jugar molta estona està malament.

Caldrà veure com aquest pensament va canviant mesura que la societat accepti els mons virtuals en els quals a la gent li agrada passar el temps.

Font: BBC