Diuen que el temps és el que guareix les ferides però de vegades el temps pot escapar-se de les mans i passar d'un duel normal a un duel patològic. Llavors, Què és el que pots fer per elaborar i superar el duel en el menor temps possible i de la forma més sana?
Tal com us plantejàvem en l'article “Què és el duel?“, en el qual parlàvem de què suposa per a una persona perdre a algú a qui s'estima i els diferents tipus de duel, en aquest article ens centrarem en com es pot superar perquè si hi ha alguna cosa que hem de tenir present és que les dreceres per al dolor no existeixen, cal viure un procés, però aquest pot ser més o menys sa/patològic.
Com elaborar el duel
Indubtablement es necessita temps per poder acceptar que hem perdut a un ser estimat, es necessita temps per estranyar-li i plorar-li fins que arribi el moment en el qual puguis mirar cap al teu temps present i a poc a poc començar a ser conscient, una altra vegada, de la vida.
Hi ha diferents teories sobre com pots elaborar i superar el duel de la forma menys patològica, la proposta que nosaltres fem és la que considerem la menys nociva i la que permet que cada persona pugui anar passant de nivell amb els seus temps personals.
Acceptar que ja no està
En múltiples ocasions de la vida hem pogut comprovar en la nostra pròpia pell com a cap i cor no estan en sintonia, la qual cosa podem entendre amb el cap no és pausible per al cor i viceversa.
En el duel es viu un mateix procés, és veritablement complicat fer-se a la idea que la persona que s'ha marxat no va a tornar, és algú a qui no anem a poder tornar a veure ni ja anem a poder compartir cap moment.
Com vèiem en l'article anterior, moltes vegades es pot passar per una etapa de negació en la qual ens costa acceptar la realitat però hem de treballar per poder acceptar-ho, sent piadosos amb nosaltres mateixos doncs ens portarà temps però fent un esforç.
Algunes de les coses que podem fer és parlar de la pèrdua amb persones properes i empàtiques, les visites al cementiri poden resultar increïblement doloroses però ens ajuden a confrontar-nos amb una realitat que ens resistim a veure.
Arribarà un moment en el qual puguis acceptar que ja no està i dóna't l'oportunitat d'acomiadar-te, siguin cuales siguin les creences religioses que tinguis o no tinguis, dedica-li unes paraules i un adéu.
Permet-te sentir
En moltes ocasions m'he trobat amb persones que creuen dedicar paraules d'alè i força a aquells que han perdut als seus sers estimats dient-li “No ploris”, “Has de ser fort” o paraules semblants que realment no estan permetent a la persona anar cap a endavant.
Quan perdem a algú a qui estimem hem de poder sentir-nos i cadascun ho expressa d'una manera diferent, però cal tenir l'oportunitat de poder expressar-ho. Si necessites plorar fes-ho, diguin el que diguin; permet-te estar trist, sentir ràbia o impotència, és el moment de sentir i deixar que tot flueixi doncs si aguantes l'única cosa que estàs fent és retenir uns sentiments que al final, abans o després, hauran de trobar la sortida.
Compartir amb persones de la teva confiança moments com aquests poden ajudar-te a sentir-te menys sol i comprès, una gran abraçada pot ser la millor guareix para les teves ferides i pot estar ple de paraules silencioses perquè de vegades el millor “ho sento” és aquell que no es pronuncia.
Aprendre a viure de nou
Una vegada que has acceptat que aquest ser estimat no va a tornar, arriba el moment d'aprendre a viure de nou i no parlem de sobreviure que podria ser fer les tasques quotidianes de forma mecànica, si no aprendre a viure i sentir una altra vegada més enllà del dolor i la nostàlgia.
No dic que sigui una tasca senzilla doncs requereix de temps i de força de voluntat, però cal tornar a treballar per trobar l'equilibri personal perquè a pesar que el teu món s'hagi parat, la vida no ha deixat de seguir cap a endavant i pots parar per un temps, però de seguida aquesta t'exigeix que tornis a exercir la teva labor.
De vegades el que més costa és aprendre a “caminar” solament quan un s'ha acostumat a fer-ho tot en comú, quan tot sembla que et recorda a ell, però de nou cal començar a donar passos per a la vida.
No sofrir no és oblidar. Viu
Arriba un moment en el qual la vida i la teva mateix sentiràs com el dolor no és tan fort, no sabràs si és perquè t'has acostumat a aquesta sensació o perquè ho estàs superant. Hi ha moltes persones que se senten culpables quan arriba aquest moment perquè ja no se senten de la mateixa manera, però deus entendre que el fet de portar millor la situació i fins i tot, poder arribar a ser feliç amb el pas del temps no implica que hagis oblidat a aquesta persona ni que l'hagis volgut menys.
Viure no és un acte egoista doncs són moltes persones les que es troben a la teva al voltant esperant al fet que surtis de la foscor i per fi, puguis tornar a veure-les. Hi ha persones que també depenen de tu pel que no temes a avançar, quan arribi aquest moment continua cap a davant i torna a viure.