Perduts al Carib amb una Rossa… So Blonde

És un altre d'aquests jocs d'aventura gràfica, l'estil de joc que està en boca de tots els crítics dels videojocs per ser un gènere que fins a ara, passats els anys, segueix sent igual i a molts arriba a cansar. “So Blonde: Perduts en el caribe” pretén molt però poc ha assolit, però mirin-ho vostès mateixos.

Si ens fixàvem fa uns quants anys enrere un dels  gèneres que més eren sol·licitats en els jocs de les noves consoles de videojocs d'aquest llavors efectivament haguéssim trobem als jocs d'aventura gràfica. Però les coses han canviat i ara han quedat una mica estancades. So Blonde, recentment llançat per a PC, torna a mostrar-nos un joc al millor estil “Broken Sword” però amb un pronunciat catàleg de novetats que ho fan més interessant però mantenint la línia d'aquesta categoria de jocs, és a dir, no se li ha agregat gens a l'estil però si al joc en si.

En So Blonde ens trobem amb un molt excel·lent treballat de desenvolupament gràfic, no solament per les imatges que va presentar l'empresa sinó també per l'experiència en el joc. Tot té un tint de dibuixos animats molt gustos per als nostres ulls que ens fa recordar a uns altres del gènere com “Monkey Island”. Això la veritat és molt interessant, perquè mentre uns altres tracten d'oblidar-se d'aquests l'empresa està revivint l'estil tan particular.

Els escenaris són molt colorits i personalment criden molt l'atenció, això segurament qualsevol pot afirmar-m'ho. Si veuen les imatges el que més ens cridarà l'atenció és l'ambient panoràmic i del més variat. Trobarem selva, muntanyes, platges, sol, mar i moltes altres coses molt bona i que ens ajuden a l'hora de seguir jugant.

El sistema de joc és el clàssic “point and clic”: moure el ratolí, fer “clic” amb l'esquerre per a emprendre una acció i amb el dret sobre un objecte per a desplegar un menú gràfic amb dos, tres o al summe quatre opcions diferents. Un clàssic en els últims temps i que ha donat bons resultats.

El personatge central del joc és  una adolescent una mica excèntrica més preocupada pel seu cabell que per la seva existència. Però igualment al llarg del joc la personalitat d'aquesta simpàtica noia anirà canviant per a arribar a ser més madura. Això és alguna cosa central en la trama principal que ens anem a trobar. En el cas de “So blonde” és especialment important no jutjar el producte per l'aparença, es cometria una gran injustícia i es perdria l'ocasió de gaudir d'un joc que, encara que no arribi a la categoria de clàssic sí manté el tipus i resulta fins a divertit en moments puntuals. El seu estil desenfadat, allunyat de les històries de “salvar a la humanitat” ho fa diferent.

Alguna cosa no tan favorable per a So Blonde és el fet que falta una mica de serietat, si bé és bé que el joc surti dels estereotips generals de l'estil de joc, també és bé no anar-se als extrems com en aquest cas. Si algun recorda quan van sortir els jocs d'acció al millor estil “Rambo”, també recordarà que hi va haver un gran devessall de joc – copia que ens van inundar en les botigues de videojocs. Per aquest motiu, sembla ser, que no volien fer el mateix, però reiterem que s'han anat una mica a l'extrem.

Si bé la trama del joc és interessant li fa falta un toc de motivació perquè després d'1 o 2 hores de joc seguim fent-ho. Imaginin-se que seria de Resident Evil, per exemple, si solament vagáramos per la ciutat a la recerca de coses però mai ens enfrontéssim als zombis.
La protagonista és Sunny, una noia de 17 anys de classe pudiente que naufraga enmig de l'oceà durant un creuer amb els seus pares. Més de 30 personatges diferents habiten l'illa on transcorre l'acció, amb 55 àrees a explorar i amb centenars d'objectes manipulables. Diferents finals, disseny clàssic basat en “el cel-shading” i un total d'entre 15 i 20 hores per a un aventura molt entretinguda.

Però tornant una mica a mirar el tècnic d'aquest joc, abans, havíem alagado l'aspecte gràfic del mateix, però lamentablement no podem fer el mateix amb el referent al que sentim. El joc explica amb una molt baixa definició en els àudios que, encara que no es fan notar molt com per a dir que són horribles, si ens deixen en un estat d'espera esperant alguna cosa millor que mai arriba. Jugar, ho anem a poder fer bé, però si és que som una mica observadors és molt probable que això ens xoqui una mica.

Per a poder jugar Sota Blonde: Perduts en el caribe anem a necessitar un requeriment de maquinari, que segons van informar no és massa elevat ni costós. Però la realitat sempre ens supera, i el que vam poder observar és que anem a haver d'explicar amb un equipament en el nostre PC un tant més alt del que ens recomanen. Com recomanació els podem dir que per a córrer correctament, i sense “lags”, Sota Blonde és necessari, com mínim, un P4 Dual Core, un bon Motherboard per a dit microprocesador (Poden donar-se una volta per UberPc si volen), explicar amb 1 GB de memòria RAM i, òbviament, una targeta gràfica que com mínim tingui 512 MB. No fa falta que diguem que amb menys equipament funciona igual, però el que no assegurem és que sigui correctament.

Aquest joc té moltes coses per què dir que és bé, però així també té aquestes cositas per a dir que no ho és. Si hem de llistar algunes coses bones i dolentes del joc, a manera de resum, pot ser de la següent manera:

EL BO:
•    Bona qualitat gràfica
•    Trama fora del comuna
•    Un personatge diferent

EL DOLENT:
•    Mala qualitat de l'àudio en general
•    Es necessita molt maquinari per al que és el joc
•    L'explicar amb una trama diferent ho fa una mica avorrit en certs moments.